Els ascensors

Els ascensors

No t’ha passat mai que vas cap a casa, cansat, amb poques ganes de relacionar-te amb el mon. El teu únic interès es arribar a casa i fer-te una bola al sofà. Vas pel carrer pensant en el que faràs:et treuràs les sabates, et posaràs roba còmode, potser un banyet… en definitiva, et relaxaràs. Mires al final del carrer, reconeixes tot el que t’envolta, estàs a prop del relax, camines sense pensar en res, sense veure res… quan… de sobte! Veus al típic veí, amb qui no tens ganes de parlar per raons que encara desconeixes, apropant-se perillosament cap a la porteria.

En aquell moment el teu cap va a 2000 per hora pensant en 2 coses:

a)      vull arribar a casa, vull arribar a casa i

b)      no vull pujar amb aquell paio, no vull pujar amb aquell paio.

Que estranys que som els humans. Què més dona pujar amb algú a l’ascensor? Total un cop dins cadascú mira cap el costat contrari com si les nostres mirades emetessin un raig destructor que al creuar-se es desencadenes un cataclisme de proporcions bíbliques! Suposo que d’allà va sortir la tan repetida frase dels Caçafantasmes “no creueu els rajos”.

Però tu, amb el dia a punt de finalitzar, que has hagut d’aguantar a tothom, el que necessites es arribar al teu santuari del plaer amb bon peu i que fas? Matar el veí? Noooo!! Pitjor! Decideixes anar mes lent i vigilar-lo com si fossis un lleó de la Sabana perseguint la presa. Vas veient com el veí camina alegrement cap a la porteria. El que tu no saps es que el veí també t’ha vist però com era més a prop de la porteria que tu no li ha quedat altre remei que seguir caminant i resar perquè l’ascensor fos a la planta baixa, pujar-hi de seguida i no haver-se d’esperar allà, coincidí amb tu i fer mans i mànigues per no destruir el mon amb un encreuament de mirades mal organitzat.

Clar que tu tot això no ho saps. Tu estàs en la teva posició d’observador i veus com la teva presa entra dins la porteria. Mentalment fas un càlcul a l’alça: entra el paio, prem el botó, l’ascensor és al 5è, triga 40 segons a baixar, obre la porta, entra i… ara! Avances cap a la porteria amb aire triomfal. A vegades passa que no calcules suficientment bé o que el veí s’ha entretingut mirant la bústia o que simplement t’ha vist i a decidit esperar-te gentilment. Llavors us trobeu cara a cara (com aquella peli d’en Nicolas Cage) amb la persona “odiada” i és quan desprès del somriure forçat i el “Hola” de rigor entreu tots 2 a la cambra dels horrors, on nomes hi ha un mirall per controlar cap on mira el vostre company de viatge i poder equilibrar les forces per evitar una gran devastació a nivell mundial que molt em temo que podria molestar als avis del 3r.

Així que recordeu, aneu amb compte amb qui pujeu a l’ascensor perquè podria ser el darrer viatge.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s